Quelqu'un

Cada primavera sóc

Cada primavera sóc

un animal nou amb noves formes.

Però avui vull ser cavall

per portar-te al meu llom

amunt i avall

i dir-li a tothom

que un centaure és el que som.

I córrer pels camins

sentint la veu del vent

arribar al galop fins

l'inconscient.

Que ningú dubti que el centaure és un valent...

I quan torni a la forma de poeta

que és una bèstia vella,

parent de l'anacoreta,

agafaré la dolça estrella

i me n'aniré... al cel amb ella.

Passat un temps arreu,

em guariré enlloc,

tot hora sentiré la teva veu,

tu no sabràs mai on jo sóc

i ningú no el sabrà, ni jo tampoc.

Ànima meva coratjosa

que t'amagues per cantar el teu cant.
Ah! veu melodiosa,

música que envolta com un mant.
Qui mai demanà a una cançó tant?

Qui mai demanà a una cançó tant?

— Un pres ocell.
—Un màrtir tornat sant.

¾Un cop de martell.
¾La veu de Déu, dient que és Ell.

 —La plor de la deessa marina

 —Les arrels massa temps podrides,

—Les il·lusions que ningú cuina

—Les vides farcides 
   amb masses, i massa grosses, mentides