Quelqu'un

Damunt de l'estructura
aguaito el món tan bell,

m'encega la ventura
i embogit per l'altura
sóc un rei i un passerell.

A sobre veig que volta

sobre el meu cap ardent

un núvol que es revolta

em burxa i no m'escolta,
del tot indiferent.

No puc sinó envejar-lo
movent-se al pas del vent.
No podent capturar-lo
no deixo de mirar-lo
com passa lentament

Flotant sobre la terra,

fràgil senyor del cel,
tant l'és si és pau o és guerra
el que als homes enterra...

Oh! llunyania cruel.