Damunt de l'estructura
aguaito el món tan bell,
aguaito el món tan bell,
m'encega la ventura
i embogit per l'altura
sóc un rei i un passerell.
i embogit per l'altura
sóc un rei i un passerell.
A sobre veig que volta
sobre el meu cap ardent
un núvol que es revolta
em burxa i no m'escolta,
del tot indiferent.
del tot indiferent.
No puc sinó envejar-lo
movent-se al pas del vent.
No podent capturar-lo
no deixo de mirar-lo
com passa lentament
movent-se al pas del vent.
No podent capturar-lo
no deixo de mirar-lo
com passa lentament
Flotant sobre la terra,
fràgil senyor del cel,
tant l'és si és pau o és guerra
el que als homes enterra...
tant l'és si és pau o és guerra
el que als homes enterra...
Oh! llunyania cruel.
Comentarios
Publicar un comentario
Me interesa tu opinión