Ir al contenido principal

Escacs

Els temps nous no ens arriben
els aixequem nosaltres.
Qui voldrà ser el rei a la partida,
sabent la seva mort tant desitjada?
Qui l'alfil? Qui el cavall? I qui la torre?
Peces tant sovint sacrificades.
Qui peó? humil soldat que mai recula,
qui voldrà, bon Déu, esser la dama.
En aquests temps covards
de llars hipotecades,
de persones petites
i espases enfundades,
les peces s'ensopeixen
en partides empatades.
Partides sense reis,
jugades insensates...

Comentarios

Entradas populares de este blog

Quelqu'un

Quelqu'un trouvera ces vers de moi peut-être en une nuit d'insomnie et d'énigmes. Il ne sentira pas l’extrême plus folle de désir, d'amour et de vassalité. Quelqu'un trouvera ces vers de moi peut-être en une nuit de labyrinthes éternels. Il ne sentira pas ma passion en m'abandonnant ni mon ardeur quand tu arrives à me prendre.

Basta

 Los bombardeos han de detenerse ya. La guerra ha terminado. Basta!

Haiku

Camino sola están mudas las piedras canta la alondra