Les dues nissagues

No vaig venir  aquí per tu
però
ara que la meva feina ja està feta...
voldria contar-ne els fets
a l'única que ho pot entendre.
Tot i que, la meva història hauria de quedar, per sempre i del tot,
secreta.

Vint-i-cinc anys no passen sense factures,
tant més
quant vius dins d'una guerra,
compromès
amb poders que no s'aturen,
lligat per un jurament,
per una terra.

Podia no haver dit res,
però, entén,
que tu i jo som de la mateixa mena,
fruits de les dues nissagues.

De la teva tasca
jo no n'he de fer cap esmena
però
la meva feina ja està feta
i no em vull anar deixant la història, 

per sempre i del tot,
secreta.