Esguard

Quin món vindrà que jo no el sabré veure
Vull despertar sentint que he fet el deure
intueixo difícil l’escalada
des del món nostre amb sàvia ja esgotada
a aquell nou en el que jo no aprenc a creure.

Els meus ulls mig velats a la llum nova
a penes entreveuen la tenebra
orelles ensordides fan la troba
d’un so que de tan nou no el saben rebre.
Enrere el temps passat, feixuc, ens roba
i nostra mirada es deté i s’enfebra.