Anima nova

Quina ànima tan nova
volteja pel meu vell i cansat cos,
què dolça que la troba,

sense donar-li un mos,
l'home que ara s'apunta en un esbòs.

Aneu al meu voltant,
empareu-me quan arribi aquell esglai
que em prem, tot despertant,
el cor d'aquell vell xai,
aquell que jo  no vull sentir ja mai.

Cerco la senderola,
massa aviat per trobar-ne el camí.
Una persona sola,
massa diu dient-ne sí,
poc importa quin sigui el seu destí.