Ir al contenido principal
He trobat l'escapatòria, no he jugat pas mal,
les peces contràries m’havien acorralat
però al seu joc traïdorenc li sobrava maldat
fins i tot un passerell hagués fet el que cal.

Una veu poderosa sortí amb gran cabdal
i a aquella torre fosca que m'havia emboscat
amb el mateix estil el servei s'ha vist pagat
jo conto l'alegria amb moneda d'amistat.

Però les jugades passen i sento un viu neguit
doncs els morts mai no es moren ni es deixen de morir
i els vius canten i ploren engabiats pel despit.

Les campanes de victòria no s'acaben de sentir
i es perd la memòria dins aquesta eterna nit
despertarem sense glòria però serà a l'avenir.

Comentarios

Entradas populares de este blog

De nuevo me siento vivo Que ese tonto ya se ha ido Que suena mi corazón  Con un enorme latido Todo mi yo ya está activo No perderé mi razón 

Bad decisions

Malas decisiones  Malas decisiones  Que el camino sea corto Si no lleva a tu destino Que puedas desandarlo Que te queden otras oportunidades  Malas decisiones  Malas decisiones Si el camino es peligroso Aprende a amar tus cicatrices  El mapa de regreso Al futuro que perdiste 

Parapoema

En el universo paralelo Si de este nuevo universo, espejo del que dejé, la que fui se había ido (solo es sombra en Internet) ¿quién soy ahora de cierto? En el poema ya escrito caí como un nuevo verso no coincido rima y ritmo y raramente me ven, triste alma. El tiempo pasó y mis hijos me han de corresponder y allí donde estuve muerta algo nuevo ha de nacer: La calma.