La màgia

La màgia

Quí la paraula diu, exacta i sonora...

Quí  la rep i li ressona.

El mag hi torna.

De quina substancia està feta aquesta saviesa?

Qui, entre els comuns, no s'espanta quan el vel s'alça!

El vell contingut s'amaga en secretes ombres,

Subtil engany dels sentits, revelació absoluta de l'engany.

Porta.
Laberint impossible. Porta.

No t'oblido però no et venero, ets un altre estri, un més, misteriós sí, però no melòdic.

No et tinc por, que t'he recorregut fins el fàstic.

Queda't habitada pels que no passaran mai el tall de la infantesa.