Gene Notime. Poemas

Decidí hacerme poeta y hubiera sido mejor, - para el logro de mi meta - aprender a ser pintor; y mostrar en tu retrato, lo que vanamente trato, con mis poemas de amor.

Maduixa i vi Canta'm la cançó amarga que et deixa sense veu triga en no dir-me que tot és no res deixa que es torni tot borni i espès prega que déu no sigui a tot arreu Baixa al fresc i humit celler agafa l'ampolla més vella de vi beu encara que sols sigui un bocí torna desprès amb el teu carceller besa'm amb boca de maduixa i de vi menteix-me dient-ne que sols era verí.

Endins del laberint Malgrat tant de rancor he perdonat i inesperada ha nascut una altra veu el temps pesant i llarg sembla ara breu i aquell vell mort batega revifat. Endins del laberint m’han estimat i tendre aquell amor va covar el meu i per aquell amor s’ha fos la neu i per aquell amor he retornat. No s’obre la porta sense amor, sense perdó la vida no reneix i quan aquell passat perd la grisor i a l’erm de la memòria tot floreix encara cal sortir del vell enyor i saber que ets un altre i el mateix

En la noche, noche, prendida de sueño bailaba encendida su danza de fuego. Y se consumían deseo y deseo. Se volvía el baile peligroso juego En la noche, noche, en el sueño... Sueño que bailo tu baile que juego tu juego.

Tantas veces, tantas ganas Tantos mundos, tantos otros Tantos años...y tantos engaños. Ya no sé si te conozco Vuelvo libre Vuelvo indemne Que nunca dejé pendiente ser valiente. Si vienes...te lo pido, no lo hagas nuevamente, de la mano del olvido. Tantos mundos, tantos otros, tantas ganas de ser otra vez nosotros.