Ir al contenido principal

Evolució


Evolució
Amb una tecnologia que no entenem
restarem per sempre esclaus deis protocols,
de les instruccions malament traduïdes,
mirarem el televisor buscant missatges de déus d'antuvi,
provarem de fer coses noves i seran velles.
Incapaços de vèncer la bèstia ens quedarem d'aquesta banda.
Reeixiran alguns, però no podrem dir-los "dels nostres".
La bèstia tria aquells que podran suportar el futur
als altres els puja a dalt com als darrers epígons
i els deixa en l'aire, farcits de vent, la mirada enrere,
la veu tronant i la comprensió de l'incomprensible.
Els triats ni tan sols se l'esperen, afanyats en sobreviure,
afanyats en trobar un racó lliure, lluny de l'estupidesa.
Ells estan condemnats a fer un món nou amb les deixalles
d'aquell on amb poca traça hi van sobreviure.
I la gran globalització bastida sobre la insuportable injustícia
serà el camí millor per estendre una nova xarxa
una xarxa on els bojos puguin posar els ulls i les orelles,
una xarxa vibrant per on se sentiran noves cançons.



Comentarios

Entradas populares de este blog

De nuevo me siento vivo Que ese tonto ya se ha ido Que suena mi corazón  Con un enorme latido Todo mi yo ya está activo No perderé mi razón 

Bad decisions

Malas decisiones  Malas decisiones  Que el camino sea corto Si no lleva a tu destino Que puedas desandarlo Que te queden otras oportunidades  Malas decisiones  Malas decisiones Si el camino es peligroso Aprende a amar tus cicatrices  El mapa de regreso Al futuro que perdiste 

Parapoema

En el universo paralelo Si de este nuevo universo, espejo del que dejé, la que fui se había ido (solo es sombra en Internet) ¿quién soy ahora de cierto? En el poema ya escrito caí como un nuevo verso no coincido rima y ritmo y raramente me ven, triste alma. El tiempo pasó y mis hijos me han de corresponder y allí donde estuve muerta algo nuevo ha de nacer: La calma.