Ir al contenido principal

Claus

Claus


La de l'armari  i sempre la de casa,
les del cotxe i la porta del carrer,
la de la bústia, del calaix, del joier,
la de la mare i la que amb res no casa.

La més grossa, la petita, la rasa,
las de a diari, que dormen al clauer,
la que s'amaga, tímida, al recer,
la que no gira i et deixa com un ase,

la clau que guarda l'íntima infantesa,
la clau, que entre les claus, obre el gran viatge,
la clau que es torna, en clau d'invalidesa,

la clau custòdia, aixopluc de l'oratge,
la clau que conserva l'ànima presa.
No les deixis, distret, en un prestatge.





Comentarios

Entradas populares de este blog

Basta

 Los bombardeos han de detenerse ya. La guerra ha terminado. Basta!

Quelqu'un

Quelqu'un trouvera ces vers de moi peut-être en une nuit d'insomnie et d'énigmes. Il ne sentira pas l’extrême plus folle de désir, d'amour et de vassalité. Quelqu'un trouvera ces vers de moi peut-être en une nuit de labyrinthes éternels. Il ne sentira pas ma passion en m'abandonnant ni mon ardeur quand tu arrives à me prendre.

Haiku

Camino sola están mudas las piedras canta la alondra