La maquineta

És un estri que un xic hem oblidat,

no pas a l’escola, eina dels infants,
tothom se’n recorda un moment donat,

ni crec pas que falti entre els dibuixants.

Sobta quan la veus en mans dels marrecs,
on es llueix efectiva i filosa
amb so d’infantesa, mormol de precs,
esmola i esmola tota rigorosa.

Al nostre temps on ja res no es repara,

esclaus d’incomprensible tecnologia
la maquineta s’entesta i no para.

¡Ja era digital quan ningú no en savia!

Petits vells estris tant infravalorats

no puc oblidar-vos, sou amics estimats.

Gene Notime. Poemas