Poema bilingüe

 

Cada primavera sóc
un animal nou amb noves formes.
Però avui vull ser cavall
per portar-te al meu llom
amunt i avall
i dir-li a tothom
que un centaure és el que som.

I córrer  pels camins
sentint la veu del vent
arribar al galop fins...
l'inconscient.
Que ningú dubti
que el centaure és un valent...

I quan torni a la forma de poeta,
que és bèstia vella,
parent de l'ignorat anacoreta,
m'agafaré al darrer raig d'una estrella
i m'aniré... al cel, amb ella.

Passat un temps arreu,
em guariré enlloc,
tot hora sentiré la teva veu, com tothom.
Tu no sabràs mai on jo sóc
i ningú no el sabrà, ni jo tampoc.

My courageous soul
why are you hiding to sing your song?
Oh! melodious voice,
music around like a mantle.
Who ever requested a song so much?
Who ever requested a song so much?

—A prisoner-bird.

—A martyr become saint.

—A hammer blow.

—The voice of God, saying that He is.

The tears of the goddess marine,
too long roots rotting
illusions that no one  cooks.
Lives filled
with too, and too large, lies.
The head and ankle,
hip and output,
your golden ring,
the gallows successful,
a moment in a verse… the life.

Back to what I was,
fire out of my head,
not the last,
but it lacks little.
I am not who I will be ...
but I am what I am.