Què mires? Què mires tu, captaire? per què aquesta dignitat amagues tan sovint, on és l'espasa? on és el vi? Si no tens casa i no tens on guardar les eines, guarda't del món. Els rius no xiulen són virtuals, les parets parlen de tots els mals. Tots, fins els grossos, en caben dins, el món a trossos, les il·lusions, cal sortir fora per saber que tot és nou. Tu ho veus igual però ha canviat tot, les fórmules velles fa temps que s'han mort. Cada una d'elles té un ordinador que compte i descompte quan troba un error. El món s'aniquila per sa pròpia por. Tot i que no comptis, no tindràs cap sort. Tot i que no ho vegis, el vell món és tort. Fica't dins de casa a sota els llençols no esperis cap gràcia ni ensordir el soroll. La casa està buida, no n'hi han llençols. Que el gos fosc que et mira ja ho sabia prou. Tu ho veus igual però ha canviat tot, dels nombres d'antuvi ja no queda un fort. Les esperances s'han anat a enlloc, allí anirem tots. Per