Gene Notime. Poemas

Dóna'n. Dóna'n dona dóna'n. Doneu-ne món doneu-ne. Jo n'he donat tant, tant, tant, tant, no em queda gens, gens, gens, gens; no t'he n'adones? Dóna'm amor, dóna'm, que jo ja no puc donar que m'abandonen... que m'abandonen les forces per a estimar. L'amor no torna, i sense amor no s'omple el cor Oh món! doneu-ne! Dóna'm dona l'amor No esperis una vegada més que el meu cor ompli el teu, el món es esquerp. Dóna'n perquè sigui arreu. Amor, estic sol i tinc fred.

Treu-te la pell, treu-te el temps, Oblida't dels innocents Estima'm només. Que els teus llavis són meus, i meves les teves mans. Buida el cap, deixa anar aquells somnis d'infant. Deixa't estimar per a aprendre després. No et preocupis amor d'allò que va passar No pensis amor en tot el que diran. Que els meus llavis són teus i teves les meves mans. Deixa'm estimar per a aprendre després. Deixa'm treure'm la pell deixa'm treure'm el temps. Deixa que deixi anar el meu desig d'estimar

Aquell jorn en el carrer, aquell soroll de botzines,  aquell insòlit moment, junts sota un sol que moria  Aquell sentiment intens, els teus ulls sovint misteriosos, aquells llavis que encara no sé  si eren esquerps o amorosos. Quan vaig reunir el valor per donar-te la besada, va cridar-nos el major  "la jornada està acabada" El petó que em lliga a tu no és pas el que vull donar-te si no aquell que no et vas dur al carrer per no apressar-me.