El petó

Aquell jorn en el carrer,

aquell soroll de botzines, 

aquell insòlit moment,

junts sota un sol que moria 

Aquell sentiment intens,

els teus ulls sovint misteriosos,

aquells llavis que encara no sé 

si eren esquerps o amorosos.

Quan vaig reunir el valor

per donar-te la besada,

va cridar-nos el major 

"la jornada està acabada"

El petó que em lliga a tu

no és pas el que vull donar-te

si no aquell que no et vas dur

al carrer per no apressar-me.