Gene Notime. Poemas

Decidí hacerme poeta y hubiera sido mejor, - para el logro de mi meta - aprender a ser pintor; y mostrar en tu retrato, lo que vanamente trato, con mis poemas de amor.

Maduixa i vi Canta'm la cançó amarga que et deixa sense veu triga en no dir-me que tot és no res deixa que es torni tot borni i espès prega que déu no sigui a tot arreu Baixa al fresc i humit celler agafa l'ampolla més vella de vi beu encara que sols sigui un bocí torna desprès amb el teu carceller besa'm amb boca de maduixa i de vi menteix-me dient-ne que sols era verí.

Endins del laberint Malgrat tant de rancor he perdonat i inesperada ha nascut una altra veu el temps pesant i llarg sembla ara breu i aquell vell mort batega revifat. Endins del laberint m’han estimat i tendre aquell amor va covar el meu i per aquell amor s’ha fos la neu i per aquell amor he retornat. No s’obre la porta sense amor, sense perdó la vida no reneix i quan aquell passat perd la grisor i a l’erm de la memòria tot floreix encara cal sortir del vell enyor i saber que ets un altre i el mateix