Gene Notime. Poemas

Amaneció, y el lunes no era lunes, sino que era martes .  Amaneció, y el lunes no era lunes, sino que era martes. Me he pasado el lunes durmiendo. Amaneció, y el lunes no era lunes, sino que era martes. El gobierno había tomado la decisión adecuada. ¡Jodido martes! — ¿Qué significan esas frases, Javier? — Son para un cuento. Es un concurso con tema, este mes es obligado poner la frase en negrita. — Ya veo. Antes eras más ingenioso. — Antes los días no los convertías todos en lunes. — Antes de eso vivíamos algún sábado. — En el cuento sólo me piden un martes. No te pido más. — Te falta ambición. — Te sobra frialdad. — ¿Qué día es hoy? — Hoy es lunes 15 de abril pero mañana, si quieres, volverá a ser lunes. — No quiero. Quiero que pasen los días hasta el sábado y quedarnos en él. — No lo esperaba y no llego a creerte… — Quizá, mañana… Amaneció, y el lunes no era lunes, sino que era martes.

El canvi ha esdevingut  perquè els nombres s'han gastat (com els deus oblidats). La tasca que els ocupa, als savis d'avui, no és la tasca adient, milloren velles fórmules que no varen ser escrites per romandre, més enllà del seu temps. La que s'ha d’emprendre, i ja és fa tard, és la tasca immadura d'anar tantejant. Cada dia que passa sense entendre res, cada explicació que ja ningú pot comprendre, cada meravella que ens lliga, és una flama que s'apaga, una foscor que creix. Quan els problemes arriben i les vides s'enverinen: cal anar a lluitar Els valents tenen la sort, Els covards llargues les vides, ¿però són aquestes mides les que cal considerar?

Vivim el nostre somni  dins del somni dels que somiaren abans. I dins del nostre hi viu el somni dels que dormen al voltant. Somni perdut dins de somnis ja no és fàcil de trobar. Qui troba aquell que el pertany    troba una gota en el mar. Transformats pel deliri d'un món real i somiat ens adonem del que som en un despertar amarg. Si desitjo el que tu em dones és per poder desitjar, les flames de la mentida són l'aliment del somiar ¿On és la serena terra on se sent sempre plaent el relat etern i cert del vaig ser, sóc i seré...?