Ir al contenido principal

Entradas

Allá donde nadie

Allá donde nadie sabe nada, se forja sin saberlo la esperanza Nosotros no sabemos nuestros nombres  ni nuestro origen ni el aspecto ni la raza, El azar nos une y nos separa  y. nos hace y deshace a su manera

Barcelona 2048

 Barcelona 2048 [Habitació casa barcelona  vella paralitica diàleg amb robot IA] Parla la dóna vella -He vist canviar aquesta ciutat, he vist les seves llums i les seves ombres. Barcelona encisadora i cruel. He conegut els seus secrets i ara estan a la teva base de dades Es gira i mira la seva robot  Aquesta parla amb veu dolça i diu Així és però...manca encara una cosa, alcaldessa  -A què et refereixes...Ah allò  L'antiga alcaldessa s'apropa a la finestra i contempla per ultima vegada la ciutat. -Estic llesta La IA emet uns sorolls i els llums s'atenuen. Les persianes s'abaixen.  -La contrasenya, Alcaldessa, sisplau La vella deletreja lentament la clau secreta. -Autorització complerta, diu la IA i acte seguit introdueix el verí. En pocs segons la dona feneix. La IA obre els llums i aixeca la finestra. La càmera s'apropa i ens dona una imatge de l'exterior...una paret llisa. Se sent un soroll i apareix una panoràmica de Barcelona. La veu del robot, ara metàl·lic

Tresor

Aquí un número pots trobar amagat com un tresor. Quan el vegis s'obriran les finestres del teu cor. Si no trobar-lo t'estressa llegeix el text sense pressa.